Tens el meu cor tancat a la mà, i poc a poc, el vas apretant. Jo noto la pressió. Noto com dintre de poc es trencarà, i estaré sola recollint els petits trossos que s'hauran escampat pel terra. No tinc valor per demanar-te que marxis, no tinc valor per marxar jo. Saps que tothom diu que tan de bo poguéssim escollir a qui estimar? Tenen raó. Perquè jo sempre t'acabaria escollint a tu, perquè la vida és massa curta per estar amb qui no estimes. Perquè donen igual les llàgrimes si després ve la teva respiració, dóna igual la tristesa en forma de somriures si després arriba el teu nom. Ets la meva gran por. Però tothom en té, no conec ningú que visci sense. Jo mai m'oblidaré de les estrelles, de la constel·lació de la teva esquena, de les llunes que tens per ulls. Mai oblidaré els teus petons, la teva magia, la teva vida, les il·lusions. Mai oblidaré el nostre somni, mai oblidaré el teu cos. Fes-me tornar a plorar de felicitat. Sóc teva.
